El municipi de Tormos ha sofert en el passat segle, una important disminució de les rendes agrícoles provinents de la seva agricultura de muntanya en secà que, pràcticament ha desaparegut, una pèrdua i envelliment de població que s’ha desplaçat a ciutats pròximes com Dénia. Encara que aquesta tendència demogràfica sembla invertir-se en els últims anys, la realitat que la nova població és principalment residencial i d’edat avançada Al mateix temps alguns canvis socials que expliquem en l’apartat de context han obert la possibilitat de generar algunes rendes complementàries mitjançant el turisme.
Les característiques climàtiques, les bones comunicacions, la seva situació entre el pla i la muntanya molt ben conservada, la gran quantitat de població resident d’Europa del centre i el nord a la comarca, fan que Tormos tingui una bona posició per a captar aficionats al senderisme.
La posada en valor exigeix, a més de la conservació del patrimoni i la seva difusió, la creació i senyalització d’accessos pedestres i informació in situ mitjançant la senyalització dels recursos com un una inestimable contribució a l’accés físic, intel·lectual i emocional al nostre patrimoni.
ANTECEDENTS.
Tormos compta en l’Actualitat amb dos itineraris senyalitzats com PRs, El camí tradicional a Vall d’Ebo que enllaça amb altres itineraris senyalitzats per la zona de Vall d’Ebo i Pego i el que porta a les pintures rupestres pel camí del Barranc de la Palla.
Tots dos itineraris van ser senyalitzats pel Centri Excursionista de Pego fa anys i sofreixen per tant, l’impacte del temps i la necessitat de ser actualitzats als estàndards d’exigència actuals. Cap dels itineraris compta amb panells informatius per a animar als visitants potencials o per a fer més fàcil i interessant la seva experiència. Tampoc compten amb panells interpretatius o de toponímia que els ajudin a entendre el significat del paisatge que recorren i els senyals de direcció s’han deteriorat. En el camí a Vall d’Ebo existeixen alguns errors de traçat, on l’itinerari no coincideix amb el camí tradicional i tots dos necessiten uns certs treballs de manteniment de la plataforma. L’accés a les pintures rupestres des de camí del Barranc de la Paila resulta practicable només per a muntanyencs i persones joves, ja que transcorre, en part, per una zona molt escarpada en la qual no existeix camí. Les pintures rupestres encara que estan protegides no compten amb cap mena d’informació que ajudi a entendre-les.
Existeix una àrea recreativa que no compta amb cap informació sobre les senderes.
SENDERES I ITINERARIS
DESCRIPCIÓ.
Els itineraris referenciats en la cartografia adjunta seran equipats amb senyals de seguiment, com a fletxes de direcció i balises. També s’instal·laran altres explicatives que ajudaran a conèixer i a valorar el patrimoni natural i històric i un panell inicial que explicarà les característiques del recorregut i del context en el qual se situa.
ITINERARIS.
Criteris per a l’elecció de l’itinerari i els traçats. Tots els itineraris es recolzen en camins tradicionals de ferradura, encara que el d’Orba coincideix íntegrament amb un camí rural apte per a automòbils que, no obstant això té poc trànsit.
S’ha donant prioritat als camins tradicionals de ferradura que no hagin estat envaïts per altres vies per a trànsit motoritzat, enfront de les vies pecuàries i les de trànsit rodat. Perquè els camins de ferradura per no haver rebut atenció per part de les institucions corren major perill de desaparèixer i a més, les vies pecuàries sovint presenten forts desnivells o donen grans marrades, la qual cosa les fan inadequades per a la pràctica del senderisme.
Per contra els camins de ferradura tenen traçats i desnivells molt més adequats i a Tormos conserven una plataforma preparada amb marges escalonis i fins i tot trams empedrats que permeten caminar amb seguretat i comoditat al mateix temps que brinden la possibilitat de gaudir un patrimoni històric. D’altra banda les vies per a trànsit rodat a més de ser un perill potencial per al caminante tenen molt menys interès excursionista i els nous camins pedestres que puguin ser oberts mancarien del valor com a patrimoni públic i històric i d’empara legal.
L’itinerari fins a les pintures rupestres pel Camí del Barranc de la Palla tindrà una durada aproximada d’1 hora i una dificultat baixa, Per a accedir a les pintures amb la seguretat necessària serà necessari instal·lar un passamans de corda per a superar un desnivell de l’accés i un altre per a protegir de caigudes l’entorn de l’abric.
CONTEXT:
En els últims anys hem assistit a un important canvi en la nostra societat. D’una banda, la globalització i l’obertura d’alguns mercats han fet que l’agricultura mediterrània de muntanya tingui seriosos problemes de subsistència.
Tormos ha abandonat gairebé totes les terres de secà per a centrar-se en el cultiu de cítrics amb importants problemes de sobreproducció. Per tant, s’enfronta la necessitat de trobar fonts de rendes alternatives al sector primari.
D’una altra part la societat ha tingut profunds canvis que han afectat les formes d’oci i de turisme. La vida urbana, el treball en fabriques i oficines, l’homogeneïtzació de la cultura han provocat una cerca d’identitat i d’arrels. Com a reacció natural, hem assistit a una volta a les tradicions, a «el natural» i a «el rural». Però al mateix temps hem girat les mirades cap al passat, sovint, a través del patrimoni històric.
Camí d’Orba
Camí d'horta ampliat en l'actualitat per al pas de camions i maquinària l'interés de la qual consisteix en la possibilitat de recórrer l'horta i comunicar Tormos amb Orba que està molt a prop amb la qual cosa podria ser una àrea de passeig per a persones de qualsevol...
Camí del Barranc de la Palla
Es tracta d'un antic camí d'accés a zones de pastura i de conreu excepte l'últim tram d'accés a les pintures, on es construirà nou. Aquest camí era utilitzat amb tota probabilitat per anar a el caseriu de les Juvees d'Enmig i la qualitat de la seva fàbrica indica una...
Camí d’Ebo
Es tracta del antic camí de ferradura entre Tormos i Vall d'Ebo, utilitzat per a tots els intercanvis de mercaderies entre aquestes dues poblacions i per a la circulació de persones. També era utilitzat per portar el blat de Vall d'Ebo que acostumaven a moldre a...
